Deixa'm que et miri

Deixa'm mirarte, deixa'm que vegis el teu reflex a la mirada, que si tinc alguna cosa segura es la inseguretat que ella et propaga...

Ho sé, ho saps, que ni jo ho se ni tu ho saps... El temps passa ràpid, però de pressa no n'hi ha cap...

Amb les mans a la butxaca, sense cap dificultat, el somriure se m'amaga, dins d'un cor domesticat...

M'encanta com estic, m'encanto al teu costat.

Qui sap

Avui m'he llevat creient que el sol era vermell, el cel verd, l'herba groga i la sang blava.

Preneu per boig algú quan porta ulleres de sol en plena nit, i veieu totalment normal qui encén el llum de dia...

Potser és que hi ha algún príncep amb la sang vermella, l'herba deixa algún dia d'estar seca, el cel no sempre amenaça tempesta i el sol no sempre s'està ponent...

O potser m'agrada contemplar el cel ennuvolat des de l'herba seca, veient el sol com es pon al costat de la meva princesa...

o potser no.

Totalment comu

Estrenare aquest bloc amb un simple: Hola!!