Mi táctica, tan sólida e incompacta, tan fugaz y tan exacta, tan tenue e iluminada... Si vivo es porque muero por dormir sin almohada... Por hablarte sin palabras, por escucharte de la nada... por perderme entre tus labios como humo entre bocanadas.
Porqué si.
porqué quiero,
porqué quieres que yo quiera.
porqué odias que yo quiera
porqué te duele el quererme
más que lo que más te duela.
Porqué si.
Porqué odias el no odiarme,
porqué odias tanto en balde,
Y esque, odias tantas cosas
que hasta acabas por odiarte.
Déjame enseñarte.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
25 de febr. 2010
9 de febr. 2010
Estupidament feliç
Naveguen sense treva
Prop del sol,
Dues estrelles
Vorejen d’orella a orella
Els teus suspirs,
L’arqueig de celles
I suren per l’aigua freda
Del neguit
De lluna plena
Prop del sol,
Dues estrelles
Vorejen d’orella a orella
Els teus suspirs,
L’arqueig de celles
I suren per l’aigua freda
Del neguit
De lluna plena
28 de gen. 2010
Deixa'm que et miri
Deixa'm mirarte, deixa'm que vegis el teu reflex a la mirada, que si tinc alguna cosa segura es la inseguretat que ella et propaga...
Ho sé, ho saps, que ni jo ho se ni tu ho saps... El temps passa ràpid, però de pressa no n'hi ha cap...
Amb les mans a la butxaca, sense cap dificultat, el somriure se m'amaga, dins d'un cor domesticat...
M'encanta com estic, m'encanto al teu costat.
Ho sé, ho saps, que ni jo ho se ni tu ho saps... El temps passa ràpid, però de pressa no n'hi ha cap...
Amb les mans a la butxaca, sense cap dificultat, el somriure se m'amaga, dins d'un cor domesticat...
M'encanta com estic, m'encanto al teu costat.
2 de gen. 2010
Qui sap
Avui m'he llevat creient que el sol era vermell, el cel verd, l'herba groga i la sang blava.
Preneu per boig algú quan porta ulleres de sol en plena nit, i veieu totalment normal qui encén el llum de dia...
Potser és que hi ha algún príncep amb la sang vermella, l'herba deixa algún dia d'estar seca, el cel no sempre amenaça tempesta i el sol no sempre s'està ponent...
O potser m'agrada contemplar el cel ennuvolat des de l'herba seca, veient el sol com es pon al costat de la meva princesa...
o potser no.
Preneu per boig algú quan porta ulleres de sol en plena nit, i veieu totalment normal qui encén el llum de dia...
Potser és que hi ha algún príncep amb la sang vermella, l'herba deixa algún dia d'estar seca, el cel no sempre amenaça tempesta i el sol no sempre s'està ponent...
O potser m'agrada contemplar el cel ennuvolat des de l'herba seca, veient el sol com es pon al costat de la meva princesa...
o potser no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

