Tal com raja

Feia molt de temps que no publicava cap entrada. Potser és que l’entrada no ho valia, o potser més aviat per mandra. La qüestió és que no hi havia cap entrada, si no hi ha entrades no hi pot haver sortides. I per sortida enginyosa la que m’esta sortint ara mateix del coco. Tal cual penso, tal cual pico les tecles una per una. És difícil escriure tot el que penses a la vegada que ho fas, més que res perquè els meus dits no són tan rapids. Em sento idiota de pensar tant lentament, em sembla que acabarem ràpid aquesta collonada. A més, tampoc dic res de l’altre món, idees inconnexes i parides monumentals una darrere l’altra. Però saps que¿? M’agrada. M’agrada el que Escric i el que no Escric encara més, magrada el fet que pugui dir les coses tal cual rajen com una aixeta que no deixa de rajar, però la veritat és que quan pari aquesta aixeta seguiran caient gotes, i gota a gota aniré perdent totes les idees malgirbades que no serveixen de res però, ja que son meves, doncs cony, no les vull perdre. Així que no pararia mai però pararé perquè no puc estar tota la vida així. Ho faria, ja ho crec, però necessito anar al lavabo.