Aqui deixo un petit relat que fa molt que vaig escriure. Es simple i redactat en poca estona.
Estava sola
Estava sola, notava un buit que no podia omplir amb cap noi. Creia que n’havia estimat, però només li provocàven una sensació física que adulterava la seva solitud. Tenia molts amics, tots molt simpàtics. Es rodejava sempre de molta gent, gent que li aportés una porció més per al seu propi benefici. Un cop havia aconseguit el que li interessava, es rodejava de gent nova que li proporcionés la resta. Però seguía havent-hi un buit. Li faltava algú, li faltava ell.
Ell era un desordenat, tot al contrari d’ella. Vivia el moment i es deixava portar per les emocions. Ella ho odiava. Bé, no del tot. També ho admirava. Veia en ell reflexat el seu desig d’engegar-ho tot ben lluny, com també veía la seva impotencia per realitzar-ho. Ell la desordenava. No, ell la ordenava. No podía ser. Ni tan sols sabia que feia ell, però ho feia. La qüestió era aquesta. Sempre havia intentat raonar-ho tot, sempre havia pogut fer-ho. Però ara no. No li agradava estar perduda, ell era pretenciós però sabia com trobar-la. Tenia por, però se sentía protegida. El volia a ell però era imposible. Tanta diferencia no podia complementar-se sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada