Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest blog no té cap diferència a cap altre blog que puguis visitar. Parlo jo, llegeixes tu, interpreta qui vol i alça el vol qui m'interpreta. Més enllà de tocar de peus a terra, un blog divers, dinàmic, i sobretot molt molt ribbi.
I qui cony soc jo?
- Ribbi
- Palau-solità i Plegamans, Barcelona, Spain
- Un tipus estrany i comú amb la resta d'humans pel simple fet de creure's especial.
Pàgines
Reproductor MP3
Seguidors
usuaris online
Que tràgic no? doncs jo penso que les relacions són ports i les persones són com vaixells, que naveguen fins que descobreixen que volen arribar a aquell port que es el seu destí i quan hi arriben, s'hi poden quedar per sempre, perquè encara que sigui difícil arribar-hi, al port no hi ha onades i un cop has aconseguit ser allà ja només has de gaudir veient sortides de sol!
ResponEliminaMarietta Pink
Soy el kode tio. Pasate por mi blog también si quieres xD.dilemasmorales.blogspot.com
ResponEliminaMassa utòpic Marietta, jo crec que les relacions són simples unions per atracció i que si no hi ha una base sòlida és impossible la convivència, és a dir, quan aquesta atracció s'acava, si no s'han establert els fonaments, és impossible que continui. És important la compenetració, la comunicació, el dia a dia més enllà de la relació. Perquè a la llarga marxa l'atracció i no queda res més.
ResponElimina